Mostrando entradas con la etiqueta vòlei pista. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vòlei pista. Mostrar todas las entradas

jueves, 15 de diciembre de 2011

Cómo salvar una pelota con el pie!

Anoeur Taouerghi

Ja som dijous!!

La veritat és que les setmanes passen molt i mooolt de pressa!


Avui actualitzem amb una imatge del jugador de Túnez: Anoeur Taouerghi. En la imatge el veiem anant a buscar una pilota gairebé a la grada, salvant-la pels pèls, o millor dit pels “peus” (jiji.....) abans que caigui!

El vòlei és un esport que es juga amb les mans, però també es permet colpejar la pilota amb qualsevol altre part del cos! Peus, cap, pit, cul..... amb tot! Evidentment, sempre és més fàcil i segur colpejar amb les mans ja que podem dirigir la pilota allà on volem amb més èxit, però en casos extrems com aquest el millor és allargar el peu. Jugades com aquesta són sempre molt espectaculars i salvar un punt d’aquesta manera té molt de mèrit!

Per cert.... quina sang freda els de la graderia! Crec que si jo em trobés una pilota a la cara... i el que és pitjor, un peu a la cara... estaria una miqueta més espantada :P Vosaltres no?¿


Ya somos jueves!!

La verdad es que las semanas pasan muy pero que muuuy deprisa!

Hoy actualizamos con una imagen del jugador de Tunez: Anoeur Taouerghi.
En la imagen lo vemos rescatando una pelota casi en la grada, salvandola por los pelos, o mejor dicho por los “pies” (jiji....) antes que caiga al suelo!

El voley es un deporte que se juega con las manos, pero también está permitido golpear la pelota con cualquier otra parte del cuerpo! Pies, cabeza, pecho, culo..... con todo! Evidentemente, siempre es más facil y seguro golpear con las manos ya que podemos dirigir la pelota hacia dónde queremos con mayor éxito, pero en casos extremos como éste es mejor alargar el pie. Jugadas com ésta con siempre muy espectaculares y salvar un punto así tiene mucho mérito!

Por cierto... qué sangre fría tienen los de la gradería! Creo que si yo me encontrase con una pelota en la cara... y lo que es peor, un pie en la cara... estaría un poco más asustada :P Vosotros no?¿

viernes, 2 de diciembre de 2011

Juan Manuel (Juanmy) González


Juan Manuel (Juanmy) González


Un noi molt jove de 17 anys –el pròxim mes de gener farà els 18-, dels quals porta 13 anys jugant a vòlei pista.

Segons paraules del jugador:
“Empecé con 5 años, y se puede decir que fue por herencia, ya que mi padre (que se murió cuando yo tenía dos años) jugaba a buen nivel, y fue un gran entrenador. Yo veía trofeos y placas por mi casa, fotos también, y mi madre me apunto a la escuela, finalmente se convirtió en un "estilo de vida".”

Va començar jugant a l’escola esportiva CEOSA Brico, a Huelva, i després d’aquesta va passar al C.V. San Bartolomé de la Torre, a Huelva també.
El primer campionat el va jugar amb ells i, seguidament, va ser fitxat pel C.D. Siglo XXI Aguas de Huelva, on ha passat 6 anys jugant.
Segons Juanmy, “yo siempre digo que ese es mi club de procedencia”.
L’any passat –segon any jugant a Permanent- va fitxar pel C.V. Utrera, equip amb el qual repeteix aquest any.

Pel que fa a campionats, amb la Selecció Espanyola ha jugat 2 Tornejos 8 Nacions (Bèlgica i França), 1 Preeuropeu (Bulgària), 1 Premundial (Júnior, Eslovàquia), 2 Campionats d’Europa (un Juvenil i un Júnior, Turquia i Bielorússia) i, per últim, el mundial d’Argentina on van quedar 2 del Món.

En quant a vòlei platja, Juanmy concreta que és un esport que “me gusta muchísimo también, y en verano cuando no tengo competición siempre voy a torneos con mis amigos”.


Un chico muy joven con nada menos que 17 años -el próximo mes de enero cumplirá los 18-, de los cuales lleva 13 años jugando a volley pista.

Palabras del jugador:
“Empecé con 5 años, y se puede decir que fue por herencia, ya que mi padre (que se murió cuando yo tenía dos años) jugaba a buen nivel, y fue un gran entrenador. Yo veía trofeos y placas por mi casa, fotos también, y mi madre me apunto a la escuela, finalmente se convirtió en un "estilo de vida".”

Empezó jugando en la escuela deportiva CEOSA Brico, de Huelva, y después de ésta pasó al C.V. San Bartolomé de la Torre, de Huelva también.
El primer campeonato lo jugó con ellos y seguidamente fue fichado por el C.D. Siglo XXI Aguas de Huelva, dónde ha pasado 6 años jugando. Según Juanmy, “yo siempre digo que ese es mi club de procedencia”.
El año pasado –segundo año jugando en Permanente- fichó por el C.V. Utrera, equipo con el que repite también este año.

En cuanto a campeonatos, con la Selección Española ha jugado 2 Torneos 8 Naciones (Bélgica y Francia), 1 Preeuropeo (Bulgaria), 1 Premundial (Júnior, Eslovaquia), 2 Campeonatos de Europa (un Juvenil y otro Júnior, Turquía y Bielorrusia) y, por último, el Mundial en Argentina donde quedaron 2 del Mundo.

En lo referente al volley playa, Juanmy concreta que es un deporte que “me gusta muchísimo también, y en verano cuando no tengo competición siempre voy a torneos con mis amigos”.

miércoles, 23 de noviembre de 2011

Obán Vázquez



Obán Vázquez

Té 21 anys i viu a Castelló de la Plana, Valencia.

Foto 1. Vòlei pista
Va començar a jugar fa 11 anys (amb 10 anyets) a les escoles municipals del club voleibol L’Illa-Grau de Castelló. Essent aleví, va començar a jugar en els equips federats del club fins a dia d’avui.
Durant el seu pas per totes les categories inferiors ha quedat campió autonòmic i d’Espanya quan era cadet i infantil, a més de participar en les seleccions autonòmiques aconseguint medalles en tots els campionats.
Avançat al seu nivell, quan li tocava pujar a juvenil va començar a entrenar amb el primer equip del club, que actualment juga a Superlliga, i amb ells s’ha quedat.

Foto 2. Vòlei platja
Pel que fa al vòlei platja, ha competit gairebé sempre amb Daniel Herrera, quedant campió d’Espanya en categories inferiors i participant al campionat del món sub19 a La Haya.
Actualment, participen al circuit català i nacional.


Obán Vázquez

Tiene 21 años y vive en Castellón de la Plana, Valencia.

Foto1. Volley pista
Comenzó a jugar hace 11 años (con 10 añitos) en las escuelas municipales del club voleibol L’Illa-Grau de Castellón. Siendo alevín, comenzó a jugar en los equipos federados del club hasta el día de hoy.
Durante su paso por todas las categorías inferiores, ha quedado campeón autonómico i de España cuando era cadete e infantil, a más de participar en las selecciones autonómicas consiguiendo medallas en todos los campeonatos.
Avanzado a su nivel, cuando le tocaba subir a juvenil comenzó a entrenar con el primer equipo del club, que actualmente juega en Superviga, i con ellos se ha quedado.

Foto 2. Volley playa
En lo referente al volley playa, ha competido casi siempre con Daniel Herrera, quedando campeón de España en categorías inferiores y participando en el campeonato del mundo sub19 en La Haya.
Actualmente, participan en el circuito catalán y en el nacional.



lunes, 31 de octubre de 2011

Dilluns de vídeo II


Tornem a ser dilluns i avui toca un altre vídeo!

Aquest és un punt del partit que es va disputar aquest cap de setmana i que enfronta CV JOVES CALDES contra CEV L'HOSPITALET, en el campionat de tercera divisió sènior femení a casa del Caldes.

Es pot veure un molt bon remat per zona 4 per part de la Roser Riera, després d'una col·locació de l'Estel Serrats. Van acabar guanyant el partit 3-1 i ara mateix van segones en la lliga.



Bon vòlei!

jueves, 27 de octubre de 2011

Líbero




Partit de vòlei pista que enfronta Autocars Pujol Lloret (Lloret de Mar) i CV AVAP Girona (Girona) en la tercera jornada del Campionat de Catalunya, Segona Divisió Sènior Femenina, d'aquesta temporada.

En aquesta fotografia, l'AVAP disputa una pilota en recepció, aixecada a posició 3 per a què la col·locadora pugui col·locar la pilota a posició 4 o bé a 2, amb ganes d'enxufar un bon remat.

Com veiem, l'AVAP Sènior Femení juga amb la figura del líbero, que és una de les moltes maneres en que un equip es pot estructurar.

Concepte "Líbero":

El/la líbero és un jugador defensiu, que entra i surt del camp cada vegada de manera que mai ocupa posicions davanteres i sempre es queda enrrere per a rebre. Es tracta d'un jugador o jugadora defensiu, generalment no gaire alt i amb gran movilitat, a més de tenir una molt bona recepció, que substitueix als jugadors atacants que acostumen a ser alts i no tenen la mateixa rapidesa de moviments.
Sempre ha de portar una samarreta de diferent color a la resta de l'equip per tal que se'l pugui diferenciar fàcilment. En el cas de l'AVAP la líbero és la jugadora que vesteix de negre (esquerra de la imatge).

A saber: el/la líbero no pot ser capità/na, no pot sacar, no pot bloquejar, no pot completar a un atacant i no pot col·locar de dits per davant de la lína d'atac (3 metres a xarxa).
Un líbero sí que pot rematar però sempre que estigui per darrera de la línia dels 3 metres ja que sempre es troba en posició de defensa, és a dir que sempre fa "zagueros", concepte que explicaré més endavant.



Foto cedida per l'Andrea Nicolàs

Gràcies Andrea, salut i bon vòlei!